D’instruments musicals a armes

La Primera Guerra Carlina va ser una guerra civil que es va desenrotllar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els isabelins (partidaris que, després de la mort de Ferran VII, el tron ho havia d’ocupar la seua filla Isabel) i els carlins (que entenien que el verdader monarca havia de ser el germà de difunt, l’Infant el senyor Carlos). En la historiografia espanyola se la coneix com «La Guerra dels Set Anys».

A l’iniciar-se la guerra a l’octubre de 1833 no podem parlar d’exèrcit carlí, ja que es tractava d’una rebel·lió d’alguns militars realistes, en via de dissolució per les mesures del govern, i uns centenars de llauradors mal armats, dirigits per oficials sense comandament degut a les depuracions realitzades al finalitzar el regnat de Ferran VII.

El carlisme molt prompte es va començar a cridar al moviment que recolzaria els drets de Carlos de Borbó que va tindre forta influència en Navarra, País Basc, zones del nord de l’Ebre, sota el control del general Zumalacárregui i després de la seua mort i a partir de 1838 del general Rafael Maroto, i del Maestrat, províncies de Terol i Castelló, controlada pel general Cabrera.

Durant la guerra el major problema dels carlins, o facciosos, va ser el d’aconseguir armament i subministraments per als seus voluntaris, en la majoria llauradors. La seua principal font va ser el propi exèrcit liberal, a base d’assaltar combois i amb el que recupera després de les accions victorioses, sense oblidar allò que s’ha adquirit a través del contraban amb França. En eixe sentit també es van confiscar de tot allò que els facilitara la seua transformació per a fabricació de munició i armament, com a bales.

bala-fusil
Bala de fusil de la primera guerra Carlista

Així compta la notícia que el 3 de juliol de 1839, els Carlins van expropiar la canonada (conjunt de tubs o flautes de diferents longituds i materials, encarregades de produir el so) dels òrgans de les dos parròquies de la localitat per a la seua reconversió en bales. Normalment els tubs de metall estan fabricats d’un aliatge de plom i estany, amb xicotetes traces d’antimoni i coure per a augmentar la seua rigidesa, a les hores, es ban incautar per a fondre’ls i fabricar bales d’aproximadament 10gr, calibre 17mm, per a fusells d’abancarga.

L’òrgan de la parròquia del Sant Ángel estava a mà dreta del presbiteri des de 1718, posteriorment al espoli, es va fabricar un nou en 1860, col·locant-se en el cancell de la porta principal, costant 22.000 reals, mes 16.000 de colocar.

L’òrgan de la parròquia de l’Assumpció es va col·locar en el trifori, d’estil barroc, i va formar part del patrimoni cultural i religiós d’eixa Parròquia des dels seus començaments i creem que es el que va costar 50.000 reals, com diu la noticia de l’época.

Al pareixer i segons una altra notícia apareguda en el periòdic «Eco del Comercio» del diumenge 14 de juliol del mateix any, i fent referència al dia 8, apareix el nom del capitost que va realitzar la incursió en la nostra localitat i va desmantellar els registres dels òrgans, va ser el Coronel «Cova», de nom Vicente Barreda de Benasal, per ell, Cabrera sentia una gran estima.

Així és com, instruments musicals la finalitat dels quals quasi exclusivament és per a interpretar música religiosa, van acabar convertits en instruments de mort.

carabina-con-sistema-de-chispa-primera-guerra-carlista-museo-san-telmo
Carabina con sistema de chispa, Primera Guerra Carlista (1833-1839).  © de la fotografía Museo San Telmo.

 

fusil-1928

Fernando Martínez Beltrán

—-

La Primera Guerra Carlista fue una guerra civil que se desarrolló en España entre 1833 y 1840 entre los isabelinos (partidarios de que, tras la muerte de Fernando VII, el trono lo debía ocupar su hija Isabel) y los carlistas (que entendían que el verdadero monarca tenía que ser el hermano de fallecido, el Infante don Carlos). En la historiografía española se la conoce como «La Guerra de los Siete Años».

Al iniciarse la guerra en octubre de 1833 no podemos hablar de ejército carlista, ya que se trataba de una rebelión de algunos militares realistas, en vías de disolución por las medidas del gobierno, y unos cientos de campesinos mal armados, dirigidos por oficiales sin mando debido a las depuraciones realizadas al finalizar el reinado de Fernando VII.

El carlismo muy pronto se empezó a llamar al movimiento que apoyaría los derechos de Carlos de Borbón que tuvo fuerte influencia en Navarra, País Vasco, zonas del norte del Ebro, bajo el control del general Zumalacárregui y tras su muerte y a partir de 1838 del general Rafael Maroto, y del Maestrazgo, provincias de Teruel y Castellón, controlada por el general Cabrera.

Al iniciarse la guerra el mayor problema de los carlistas, o facciosos, fue el de conseguir armamento y suministros para sus voluntarios, en la mayoría campesinos. Su principal fuente fue el propio ejército liberal, a base de asaltar convoyes y con lo recuperado tras las acciones victoriosas, sin olvidar lo adquirido a través del contrabando con Francia. En ese sentido también se incautaron de todo aquello que les facilitara su transformación para fabricación de munición y armamento, como balas.

Así cuenta la noticia que el 3 de julio de 1839, los Carlistas expropiaron la tubería (conjunto de tubos o flautas de diferentes longitudes y materiales, encargadas de producir el sonido) de los órganos de las dos parroquias la localidad para su reconversión en balas. Normalmente los tubos  de metal están fabricados de una aleación de plomo y estaño, con pequeñas trazas de antimonio y cobre para aumentar su rigidez, también era posible encontrarlos de latón, para fundirlos y fabricar balas de aproximadamente 10gr, calibre 17mm, de plomo para fusiles de abancarga.

El órgano de la parroquia del Santo Ángel estaba a mano derecha del presbiterio desde 1718, posteriormente se fabricó uno nuevo en 1860, colocándose en el cancel de la puerta principal.

El órgano de la parroquia de la Asunción se colocó en el triforio, de estilo barroco, y formó parte del patrimonio cultural y religioso de esa Parroquia desde sus comienzos.

Así es como, instrumentos musicales cuya finalidad casi exclusivamente es para interpretar música religiosa, acabaron convertidos en instrumentos de muerte.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.