Ahir, per casualitat escolte el nostre amic Juan Fuertes, en el programa El Café de Pipa, on te la secció «Temps era Temps», el tema d’aquest programa era la pandèmia de Colera que va assotar la nostra localitat en 1885. Per això i per a complementar la seua magistral exposició, publiquem este post que ja teníem preparat.

A finals del segle XIX i principis del XX, les condicions de salubritat del nostre poble, a l’igual que la majoria de ciutats, deixaven molt a desitjar. Faltats de clavegueram i canalitzacions, encara que les cases de nova construcció disposaven de pous negres, no hi havia subministrament directe d’aigües a les vivendes, els carrers i places eren autèntics abocadors pels quals ben sovint corrien rierols d’aigües servides. A augmentar la brutícia s’encarregaven també els nombrosos animals existents: gossos, cabres, porcs i, sobretot, cavalls que estiraven els carros. Com si això no fóra prou, els carnissers i escorxadors sacrificaven als animals en plena via pública, sent focus d’infeccions i males olors. Estes condicions sanitàries afavorien l’aparició i propagació de malalties acompanyades d’una alta mortalitat de causa infecciosa, com el còlera (1).

El còlera de 1885 (2) va ser l’epidèmia més greu per al País Valencià: va produir un total de 120.254 víctimes a Espanya, de les que 21.613 en la província de València, 6.351 en la de Castelló i 5.645 en la d’Alacant, que van suposar una mortalitat per esta sola causa del 30,5, 21,1 i 13,2 ‰ respectivament (J. NADAL, 1971), i tot això en només uns mesos, sobretot entre juny i agost.

En la Vall, l’estiu de 1885 va començar tranquil, inclús a finals de juny en la premsa provincial apareix una notícia exalçant que la nostra localitat, a pesar d’estar rodejada de poblacions infectades(3), està lliure de còlera. El consistori prevenint la vinguda de la malaltia va acordar per mitjà de la Junta Local de Sanitat llogar una casa magatzem propietat de Vicente Moya Gili, al carrer Concòrdia com a hospital de malalts colèrics. Però la calma es veu truncada en la segona quinzena de juliol, on l’epidèmia va entrar de manera fulminant, passant de tindre un dia tres contagis i al següent el doble, més les dos primeres morts. No mes en quince dies es va arribar a comptabilitzar al voltant de 60 contagis i 20 morts.

Caldria fer una observació. Esta malaltia va afectar sobretot al poble de baix, amb una majoria d’individus dedicats a l’agricultura. El poble de dalt on es sabut que una bona part del veïnat es es dedicava a la indústria de l’espardenya de cànem, per a la que es necessita el blanqueig del fil, en l’operació del qual s’empra l’àcid sulfúric (oli vidriol) i el clorur, per lo que pocs del blanquejadors es veren afectats de colera per ixe us del clor com a desinfectant.

Al setembre comença a remetre l’epidèmia, deixant al seu pas més de 29 morts i 103 contagis, la qual cosa suposa una taxa de mortalitat dels afectats del 28,15%.

Per fi al passar l’estiu, i començat el tardor, es considera  l’epidemia passada i es donen les cifres de morts totals durant tot el episodi, a la Vall van morir 123 persones. Dit d’un altra manera, l’epidemia va causar la mort al 1,5% de la població.

D’enllacar va ser l’aptitud del Consistori de l’època que va saber adoptar mesures preventives, com col·locar vigilants en els accessos a la localitat i evitar l’entrada de persones que vingueren de localitats infectades, o com, preparar un hospital per als malalts, i les post-epidèmiques, millorant la salubritat de la població, com per exemple instal·lant noves fonts públiques.

—–

(1) El còlera (Còlera morbo) és una malaltia aguda diarreica, provocada per una infecció intestinal pel bacil Vibrio Cholerae. Es contrau per aigües i aliments contaminats. Durant les epidèmies, el principal focus de contaminació són els excrements dels malalts. Es caracteritza per una diarrea molt profusa (30-40 deposicions diàries) , acompanyada de vòmits que porten ràpidament a la deshidratació i mort dels pacients. Sol cursar sense febra ja que el quadro ho provoca l’enterotoxina del germen amb acció local sobre l’intestí.

(2) És probable que arribara a Europa procedent de l’Índia, on va produir centenars de milers de víctimes a principis del segle XIX. En algunes nacions, com Hongria, es tenen notícies de la seua existència durant la segona dècada del XIX. A mitjan mateix segle es va propagar per França, Itàlia, Alemanya, França i Anglaterra. A Espanya va arribar durant la dècada de 1880. En 1884 el còlera es va estendre per les províncies d’Alacant i València, sense que es tinguera notícia que arribara a la de Castelló. No obstant això, quan començaven els rigors estiuencs de 1885, va invadir la conca del Palancia i va arribar a la Plana, causant terribles estralls entre els habitants de Nules, Borriana, Vila- real, Betxí i la Vilavella. La Guàrdia Civil i alguns veïns es van encarregar d’acordonar les principals poblacions a fi d’evitar l’entrada dels que s’hagueren contagiat.

(3) En 1884 el còlera es va estendre per les províncies d’Alacant i València, sense que es tinguera notícia que arribara a la de Castelló. No obstant això, quan començaven els rigors estiuencs de 1885, va invadir la conca del Palancia i va arribar a la Plana, causant terribles estralls entre els habitants de Nules, Borriana, Vila-real, Betxí i la Vilavella.

FMB