Si el quedar-se embarassada comporta una gran responsabilitat pel fet de tindre un xiquet i cuidar-ho, imagina’t quan el metge t’anuncia que no estàs esperant un bebé, sinó quadrigèmins. La bogeria i els problemes es multipliquen per 4. Encara així, val la pena, perquè l’alegria i la felicitat també es multipliquen. En el cas que els exposem, més que la felicitat és tot al contrari.
A Espanya, en els últims 8 anys, els parts múltiples han augmentat un 70%, a causa de les tècniques de reproducció assistida. Tècniques que no es disposaven en 1900, per tant els embarassos múltiples eren naturals que segons llei biològica d’Hellin, la freqüència disminuïx segons augmenta el nombre de bessons, en l’orde de la potència de 1/85(n-1). Així la possibilitat de tindre quadrigèmins és 1/853 (1/600.000).

Quadro El primer fill (1.890) de Joaquín Sorolla
Eixe un de cada sis-cents mil parts de quadrigèmins toque en la Vall d’Uixó en 1.900, així ho cita la notícia apareguda en el periòdic «La Dinastía» del dimarts 30 d’octubre. Les complicacions maternes són 3-7 vegades més freqüents en els embarassos múltiples. Generalment, l’embaràs múltiple té major risc de morbiditat(1) i mortalitat perinatal, de tal forma que pot dir-se que pràcticament tots els riscos de l’embaràs únic augmenten en el múltiple(2) . Amb tot això el «Caso raro» no ho és tant en eixa època, on la medicina encara estava despegant, sent el normal el que ocorre aquell dilluns 29 d’octubre de 1.900, en que els quatre nounats van morir al poc de nàixer i la jove mare de 25 anys es trobava molt greu.

Crònica periòdic La Dinastia del dimarts, 30 d’octubre de 1900.
——-
(1) Quantitat de persones que emmalalteixen en un lloc i un període de temps determinats en relació amb el total de la població.
(2) Enciclopèdia lliure wikipedia