La Batalla de Vall de Uxó

La batalla de Vall de Uxó, va tindre lloc el 16 de febrer de 1838 entre Carlins i Liberals durant la Primera Guerra Carlina i que va acabar amb la victòria liberal al comandament del General Cayetano Borso dí Carminati.

batalla-enla-vall

La Primera Guerra Carlina, Guerra dels Set Anys o primera guerra civil amb motiu de la successió, que es va desenrotllar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins, partidaris de l’infant Carlos María Isidro de Borbó i d’un règim absolutista, i els isabelins o cristins, defensors d’Isabel II i de la regent María Cristina de Borbó, el govern dels quals va ser originàriament absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per a obtindre el suport popular.

Borso di carmani
Cayetano Borso dí Carminati

En la Batalla del Vall de Uxó van intervindre, per la part Carlina, el Quint Batalló d’Infanteria de Marina, que des de principis de l’any 1837 va dependre de l’Exèrcit del Centre, i va combatre en les províncies de Tarragona, Castelló i València. Després de la batalla un dels seus oficials, el tinent Moreno Sopranis, va ser condecorat amb la Creu senzilla de primera classe de l’Orde de Sant Ferran. Per la part Liberal, la tropa liderada per D. Cayetano Borso dí Carminati, Brigadier Coronel del Regiment Caçadors de Porto, i Comandant General de la Brigada auxiliar de la dreta de l’Ebre junt amb el segon batalló del Regiment d’Infanteria Fix de Ceuta núm. 19.

La Vall Llarga, com era coneguda la Vall d’Uixó en l’època, era terreny cobejat, bé per la seua horta i agricultura, bé per la seua indústria espardenyera, sent l’exercit client de la denominada espardenya de cara o espardenya miñonera. Encara que en la localitat va haver-hi gent dels dos bans, es trobava en territori ocupat pel ban Liberal. L’exercit Carlí en el seu avanç cap a València, van assetjar Castelló però no es van fer amb la ciutat al veure barcos de guerra on desembarcaven les tropes Liberals de Borso, i van continuar cap al sud. Arribats a la Vall d’Uixó, els Carlins es van establir en les muntanyes, intentant assetjar la localitat, comptant per a això amb una força de 2.500 soldats d’infanteria i una força de cavalleria amb 300 genets preparats per a un enfrontament de guerrilla. El general Borso, de la facció liberal, després del seu desembarcament a València i veient l’avanç dels Carlins, va acudir en defensa de la localitat i frenar l’avanç Carlí.

Forcadell
Domingo Forcadell

La Vall d’Uixó tenia una força de voluntaris Liberals capitanejada per el Capità, uxoní, Miguel Esbri García que es va preparar per a la seua defensa. El reforç de l’exercit Liberal va arribar a temps per a defendre la plaça i va plantar cara amb el seu expert i assaonat Regiment de Caçadors de Porto. La batalla va ser llarga i dura, sis interminables hores de contesa i encara que el ban Carlí va rebre el suport de dos batallons, 832 soldats més, que van acudir davall el comandament del coronel Domingo Forcadell i Michavila, no van poder contindre l’espenta de l’exercit liberal, que sobre les set de la vesprada es va refermar en la localitat, dispersant les tropes atacants.

d552b8d4da2229a94111bedddc96c770
Lanceros valencianos carlistas del ejército de Cabrera a la carga en Castellón. Cuadro de Augusto Ferrer-Dalmau.

Victòria liberal en què va ser determinant la primera brigada de la divisió d’avantguarda de Borso, mercenaris extranjers que van ser portats des de la Guerra de Portugal.

L’endemà el 17 de febrer, l’exèrcit Liberal apostat en la localitat va rebre suport del Regiment d’Infanteria de Línia Reina núm. 2 i del tercer batalló del Regiment d’Infanteria de Línia Còrdoba núm. 10.

batalla-en-la-vall-1838

FMB

——–

La batalla de Vall de Uxó, tuvo lugar el 16 de febrero de 1838 entre Carlistas y Liberales durante la Primera Guerra Carlista y que acabó con la victoria liberal al mando del General Cayetano Borso di Carminati.

La Primera Guerra Carlista, Guerra de los Siete Años o primera guerra civil, fue una guerra civil, con motivo de la sucesión, que se desarrolló en España entre 1833 y 1840 entre los carlistas, partidarios del infante Carlos María Isidro de Borbón y de un régimen absolutista, y los isabelinos o cristinos, defensores de Isabel II y de la regente María Cristina de Borbón, cuyo gobierno fue originalmente absolutista moderado y acabó convirtiéndose en liberal para obtener el apoyo popular.

En la Batalla de Vall de Uxó intervinieron, por la parte Carlista, el Quinto Batallón de Infantería de Marina, que desde principios del año 1837 dependió del Ejército del Centro, y combatió en las provincias de Tarragona, Castellón y Valencia. Después de la batalla uno de sus oficiales, el teniente Moreno Sopranis, fue condecorado con la Cruz sencilla de primera clase de la Orden de San Fernando. Por la parte Liberal, la tropa liderada por D. Cayetano Borso di Carminati, Brigadier Coronel del Regimiento Cazadores de Oporto, y Comandante General de la Brigada auxiliar de la derecha del Ebro junto con el segundo batallón del Regimiento de Infantería Fijo de Ceuta nº 19.

La Vall Llarga, como era conocida la Vall d’Uixó en la época, era terreno codiciado, bien por su huerta y agricultura, bien por su industria alpargatera, siendo el ejercito cliente de la denominada espardenya de cara o alpargata miñonera. Aunque en la localidad hubo gente de los dos bandos, se encontraba en territorio ocupado por el bando Liberal. El ejercito Carlista en su avance hacia Valencia, asediaron Castellón pero no se hicieron con la ciudad al ver buques de guerra donde desembarcaban las tropas Liberales de Borso, y continuaron hacia el sur. Llegados a la Vall de Uxó, los Carlistas se establecieron en los montes, intentando cercar la localidad, contando para ello con una fuerza de 2.500 soldados de infantería y una fuerza de caballería con 300 jinetes preparados para un enfrentamiento de guerrilla. El general Borso, de la facción liberal, tras su desembarco en Valencia y viendo el avance de los Carlistas, acudió en defensa de la localidad y frenar el avance Carlista.

Vall de Uxó tenía una fuerza de voluntarios Liberales capitaneada por el Capitán, uxoní, Miguel Esbrí Garía que se preparó para su defensa. El refuerzo del ejercito Liberal llegó a tiempo para defender la plaza y plantó cara con su experto y curtido Regimiento de Cazadores de Oporto. La batalla fue larga y dura, seis interminables horas de contienda y aunque el banco Carlista recibió el apoyo de dos batallones, 832 soldados más, que acudieron bajo el mando del coronel Domingo Forcadell y Michavila, no pudieron contener el empuje del ejercito liberal, que sobre las siete de la tarde se afianzó en la localidad, dispersando las tropas atacantes.

Victoria liberal en la que fue determinante la primera brigada de la división de vanguardia de Borso, mercenarios extranjeros mercenarios que fueron traídos desde la Guerra de Portugal.

Al día siguiente el 17 de febrero el ejército Liberal apostado en la localidad recibió apoyo del Regimiento de Infantería de Línea Reina nº 2 y del tercer batallón del Regimiento de Infantería de Línea Córdoba nº 10.

Fernando Martínez Beltrán

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.