Convent cremat

En 1893 es va començar la construcció del Convent de les Clarisses de la Vall d’Uixó en els afores de la localitat. Durant la seua construcció va patir atacs de sectaris que s’oposaven a la seua fundació, sent el més rellevant, l’incendi que ho va arrasar.

Els sectaris rifenys (1)(2), van ser els acusats dels sabotatges i de la seua crema. El incendi es va iniciar en la porta d’entrada en el carrer Ibañez Martín (actual carrer Xacó), arruixant-la amb petroli i després li van agarrar foc. Tant la porta com gran part de l’edifici es van cremar per complet. Gràcies a la intervenció del veïnat que es va agrupar per a sufocar les flames no va ser pitjor.

Esta acció va ser durament condemnada per tots i es va publicar en diversos periòdics de tirada nacional.

El brutal acte va fer pensar en que seria millor habilitar unes quantes portes d’entrada pel carrer Convent, tal com està en l’actualitat, i la porta incendiada es va tapiar.

El Convent es va inaugurar en 1894 amb la supervisió de la Mare Providència de Sant Salvador del Monestir de Vinaròs i Mons. Manuel Domingo i Sol. L’Orde de les Germanes Clarisses de la Divina Providència té com a condició obrir una escola per a xiquetes, cosa que es va fer el mateix any de la seua fundació. Posteriorment es va obrir una escola dominical per a les xiquetes que no podien assistir a l’escola diàriament o de manera regular, en eixes classes s’impartia cultura general, formació religiosa i com no, les seues labors. Esta època docent acaba en 1966.

Quan esclata el Moviment Nacional del 18 de juliol de 1936, el local se’ls va expropiar(3) i ocupat pel ban republicà, també denominat roig, i allí en el  Convent de la Divina Providència s’establix una presó, on van ser empresonats aquells a què percebien com els seus enemics de classe (empresaris, industrials, terratinents i polítics de la dreta i membres de l’església catòlica). Mesos despres, en plena Guerra Civil, s’instal·la allí un lloc d’intendència. Durant els bombardejos va ser objectiu clau i va acabar completament destruït. Quan va acabar la contesa va començar la seua reconstrucció, estant acabat, primer l’escola en 1945 i després la capella en 1961.

10_01pres
Presbiteri de la capella d’accés al públic
fuego-en-el-convento
Noticia del periódico EL SIGLO FUTURO del jueves 9 de noviembre de 1893

(1) Ètnia berber que habiten en el Rif, al nord del Marroc, amb els que vam estar embrancats en l’anomenada Guerra d’África 1859-60; i després en les verdaderes Campanyes del Marroc, iniciades en 1893 i que amb curts espais de falsa pau van arribar fins a 1927; amb un final bèl·lic definitiu que es va aconseguir en eixe últim any gràcies a la fermesa d’unitat nacional proporcionada pel denominat Directori Militar del General Primo de Rivera 1923-30.

(2) En ixa época de la guerra colonial al Marroc, el terme “rifeño” és el terme pejoratiu de moda per a indicar “bruto, “salvaje”….

(3) Quan la República expropia el Convent les monges van haver d’eixir i es van refugiar en una casa particular i allí eren visitades per Mossén Recaredo Centelles fins a l’evacuació de la localitat en què la comunitat es va dispersar. Es van tornar a reunir una vegada acabada la guerra i van començar les classes en una casa particular fins que en 1945 es va obrir la nova escola acabada de construir.

 

FMB

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s