Pipa, la muntanya mes emblemàtica del nostre terme alberga el que va ser un santuari romà a l’aire lliure. Estos santuaris rurals apareixen en relació amb una roca, una font o qualsevol altra curiositat natural o vegetal que els cridara l’atenció de manera especial.

Es troba en la denominada Falsa Pipa, i és un clavill vertical d’uns 15m, en la base de la qual hi ha dos blocs de pedra escalonats. En un xicotet espai format per la fractura d’un bloc amb la paret es van trobar fragments de ceràmica pertanyents a lluernes, gots i un parell d’ossos d’animals. A més en les parets i voltant d’este xicotet abric s’han trobat mostres de treball humà per al seu condicionament.

Vista de la Falsa Pipa i el santuari.

El santuari com a lloc sagrat, es va utilitzar com un lloc d’adoració no oficial i de deposit d’ofrenes a una divinitat, així ho suposen els arqueòlegs perquè la majoria de les lluernes i gots trobats no es van utilitzar. Este lloc de culte es va estendre des de l’època de Claudio fins a la de finals d’August.

Poc se sap de la divinitat a qui se li va rendir culte en este santuari, tan sols algunes pistes que tindran a vore o no,  que es troben en la decoració de les lluernes trobades, algunes representen a Selene i altres a Hèlios. Selene és la personificació de la Lluna. En la genealogia divina tradicional, Hèlios, el sol, és el seu germà: després que este acabe el seu viatge a través del cel, Selene comença el seu quan la nit cau.

També, ficats a imagitnar, és possible que les ofrenes foren un tribut a l’amor, ixe amor pacient, tal vegada allunyat que esta a l’espera del retrobament. Compta la llegenda que Selene es va enamorar del pastor Endimión. Una nit d’estiu, després de cuidar els seus ramats, Endimión es va refugiar en una gruta en la muntanya Latmos per a descansar. La nit era clara, i en el cel Selene passejava. La llum de la lluna va entrar en la cova, i així Selene va poder veure el jove dormit. Des del moment que la deessa ho va mirar es va enamorar d’ell. Va descendir  del Cel, i Endimión va ser despertat per un dolç bes de Selene. Tota la caverna estava il·luminada per la llum platejada de la lluna. Davant d’ell va veure la deessa brillant, i entre els dos va nàixer una gran passió. Selene va pujar després a l’Olimp, i va pregar a Zeus que li concedira al seu amat la realització d’un desig, i el Senyor de l’Olimp va acceptar. Endimión, després de meditar-ho, va demanar el do de l’eterna joventut, i poder dormir en un son perpetu, del que només despertaria per a rebre Selene. Zeus li va concedir la seua petició. Des de llavors, Selene visita al seu amant dormit en la caverna de la muntanya.

D’ahi pot ser les ofrenes en el clavill de Pipa, on simbolitzaria el descans d’Endimión, l’amor pacient i eterne de Selene.

Fernando Martínez Beltrán

Per a saber mes:

Pipa: Un lloc sagrat a l’aire lliure (la Vall d’Uixó, Castelló). Autors José María García Fuertes i Isabel Moraño Poblador. Bulletí de l’Associació Arqueològica de Castelló, 12 (1992), pp. 45-60.

Vista de Pipa i en primer pla la Falsa Pipa.