En la Vall d’Uixó, com en la resta de localitats de la Comunitat Valenciana, la transformació de terres de secà en regadiu, va portar la necessitat de fitar i perimetrar les diferents parcel·les d’ús agrari per al cultiu emergent de la taronja. Això s’ha plasmat en quilòmetres de ribassos de maçoneria, o de tova, la majoria amb un parament rematat amb morter i alguns d’ells per una passada final de pedres verticals. Aquests ribassos, tenen un xicotet fonament, excavat en la terra i una mica més ample i d’on naixen les filades de pedra seca o de macóneria. Aquests murs permeten la desguassa d’els terrenys protegint-los bolcades i venciments.