Encara que fa uns treina anys disposava d’un cabal regular i era costum anar a menjar la mona en Pasqua, va estar durant molts anys perduda i coberta de mala herba, en l’actualitat esta pràcticament seca y fa poc va ser restaurada i acondicionada per rebre visites.

Destacarem que ací hi ha un jaciment d’època romana anomenat «Font de Canyet», al costat de la font. L’ús és clarament rural, de carácteristicas indeterminades que va estar actiu almenys durant l’Alt Imperi (Segles I-II). El jaciment va ser localitzat per J. Casabó, qui va recollir alguns fragments de ceràmica, concretament fragments de sigillata (ceràmica de color roig brillant).

El que sí que és clar que en l’època romana la font ja subministrava aigua (no sabem si de manera regular o després d’una època de pluja) que era recollida pels habitants de la zona.