El abús de les extraccions d’aigüa per al reg agrícola de la zona de l’aqüifer de la Rambleta ha produit que els seus pous es vejen afectats per processos d’intrusió marina, salinitzantlos baixant la seua calitat, en part tambe debut a les  característiques hidrogeològiques d’aquesta zona, on les aportacions d’aigües superficials, com la plutja, són escasses i estan molt concentrades en el temps.

Per a paliar aquesta falta d’aigüa, en 2006, el Ministeri de Medi Ambient, Medi rural i Marí, a través de la societat estatal Acuamed, a dut a terme una actuació essencial per a millorar la situació hídrica de la Vall d’ Uixó, i de poblacions veines.

Es tracta de la recàrrega del aqüífer de la Rambleta utilitzant els excedents hivernals procedents del riu Belcaire, mijançant un obra que supossa que aquest aqüifer siga el major embassament subterrani artificial construït a Espanya. El projecte executat i acabat el 30 d’abril de 2009, es basa en un assut situat on conflueixen el barranc de Sant Josép i la rambla Cerverola, una bassa de regulació semienterrada, els dos a la partida de la Mesquita, i dos motors d’aigüa situats en la partida Pedregals.

L’assut té una altura sobre el llit de 2 metres i una longitud de 48 metres entre estreps. Se situa aigües a baix de la confluencia del barranc de Sant Josép i la rambla Cerverola, captant un cabal màxim de 4,4 metres cúbics per segon.

La bassa de regulació, construïda al mateix Pol. Ind. La Mesquita, esta semienterrada amb una altura màxima de 12 metres i una superfície de 20 hectàrees  amb una capacitat de 2 hectòmetres (dos mil millons de litros). Aquesta bassa de regulació de recàrrega dels aqüífers de la zona està inclosa en la llei 11/2005, i declarada d’interés general, prioritària i urgent en els annexos d’aquesta llei.

Per ultim els dos motors o pous, a la partida Pedregals, estan separats entre sí cent metres, tenen una profunditat  de 100 metres i mig metre de diàmetre, i son els encarregats d’injectar l’aigua en l’aqüífer de la Rambleta.

Aquesta obra d’Inginyería, te un caràcter pioner que ha suposat una inversió d’un total de 30 milions d’euros i que permet l’aprofitament de fins a 2 hectòmetres cúbics anuals.

La primera càrrega duta a terme en 2016, va aconseguir entre uns 400 i 600 dam3. La càrrega de la bassa te d’anar poc a poc, es te de comprovar que no existeix cap problema per poder omplir un tram més, en les seguents temporades de plutja. A dia de hui, la bassa construïda fa quasi 10 anys, acumula 1 milió de metres cúbics que els agricultors de la Vall no poden utilitzar, perquè la instal·lació encara no ha passat la prova de càrrega.