La Moguda naix en Madrid en la dècada dels 80, simulant el moviment de la Nova Ona britànica, que es va estendre prompte per tot el conjunt de l’Estat espanyol, i va significar un estil de vida que es va posar de moda en la transició democràtica, amb  l’objectiu de passar-ho bé i gaudir amb el que es fa.

Tota aquesta nova mobilització cultural de modernització també es va notar en l’àmbit polític, amb l’arribada al poder del PSOE de Felipe González, va haber una àmplia labor legisladora, Llei d’Objecció de consciència, Llei d’Estrangeria, Llibertat Sindical, Llei de l’avortament, Llei orgànica de Dret a l’Educació, Llei d’Autonomia Universitària, Llei General de Sanitat, Llei de Pensions no Contributives, etc. Es van aprovar els Estatuts d’Autonomia que quedaven pendents, es van convocar eleccions en tretze comunitats i va començar el procés de transferències de competències. Es va crear la Policia Nacional i es va mantindre el caràcter militar de la Guàrdia Civil. Es va establir la cooperació amb França per a la lluita antiterrorista, es va ingressar en la Comunitat Econòmica Europea, es va realitzar el referèndum sobre la permanència en l’OTAN. Aquesta nova cultura va representar la modernització d’Espanya després de la dictadura franquista.

Encara que des dels anys 80 s’alenteix el creixement demogràfic en la localitat, en l’a mitat de la dècada i fins ben entrats els 90, la Vall va ser epicentre de la Moguda en la Plana Baixa, els nostres disc-pubs, van marcar una època amb la seua música pop de qualitat. Mítiques van ser les vesprades-nits de divendres i dissabtes en estos disc-pubs, on la joventut de localitats veïnes venien a disfrutar amb nosaltres, els vallers, de l’oci que en la localitat oferien estos locals de moda, com Artefacte, Blue-Note, Vaixell, Ries Baixes, Bambu, Tropical i algun altre.

Tambe teniem pubs on la música independent o l’anglosajona emergent, era lo principal com en Mapajo, o la heavy en el Peral, en fi… de tot i per a tots.

Si els huitantes és a dir Moguda, dir norantes és a dir «Ruta del Bacalaó». Dècada en què les nostres discoteques complementaven l’ambient a l’eixir dels disc-pubs. Així Donald, Pacha (abans Persèpolis), i altres… van ser el centre de les nostres nits de disco, on sonaven els grans hits del moment, danse, eurodanse, electrònica, pop llatí, …
Qui no recorda les vesprades de diumenge de Donald, que tenia la grandària d’un camp de futbol, on el moment cima era quan sonava la música lenta, els divendres de la 3r pista, els dissabtes nit de Pacha o d’Industrial.

Els anys 90, indubtablement la millor dècada del segle XX, es va caracteritzar per l’auge del multiculturalisme i dels mitjans alternatius, que va continuar en el següent segle. Moviments com el grunge, les festes raves i l’hip-hop s’estén per tot el món als joves durant la dècada, ajudats per el auge de noves tecnologies, com la televisió per cable i d’internet.

Però el moviment de la Moguda, no solament era la marxa, dins del àrea comercial, la Vall d’Uixó, va ser la localitat amb major activitat econòmica i industrial en aquells anys, d’on van aflorar talents, d’una joventut que començava a no tindre llimits, per exemple en innovació, moda i complements, així va haver-hi un renaixement de marques, com Snipe en calçat, empresa crea en 1981 per Ernesto Segarra Tormo,  i d’associacionisme comercial com per exemple, La Vall és moda, amb tendes de referencia en aquells anys, com: Cuiros, Calzados Sanz, Rte. La Gruta, Foto Catalá, Foto Mocete, Plasticos Salvador, Modas Jarque, Modas Leiva, Deportes Buils, Deportes Sorribes, entre altres.

No es pot oblidar que la Vall era un centre de producció de calçat, on es frabicaba calçat per a potents marques nacionals i internacionals, com per exemple Marlboro, Fortuna, Moschino, Balance, etc. Segons, el registre de l’Impost d’Activitats Econòmiques, el calçer, va representar una de cada tres empreses industrials (33%).

No hi ha que oblidar que en 1990 es va aprovar la LOGSE, implantant l’ensenyament secundari obligatori fins als 16 anys i la implantació d’un nou batxillerat que constaria de dos cursos anuals amb diverses opcions, belles arts, ciències, tecnologia, humanitats i ciències socials. Per lo que, apart de la marxa, aquesta dècada va ser el vertader empenyiment de l’ensenyament universitari, per exemple en 1992 hi havia matriculats en les universitats 1,2 milions d’alumnes, i en 1997 es va aconseguir la xifra de 1,5 milions.

FMB