PRESENTACIÓ DE LA REVISTA ORLEYL N.18 ANY 2021

El divendres, 26 de novembre de 2021, al Centre Cultural Palau de Vivel de La Vall d’Uixó, ha tingut lloc la presentació de la revista ORLEYL NUM.18.

En primer lloc, Mila Tur, membre de la Junta Directiva, ha presentat els 8 articles que componen la revista. Ressenyant que primer cal llegir la cita de capçalera de la revista que constitueix un exemple fabulós de compromís ciutadà amb la conservació del patrimoni històric i monumental local. Un compromís que, havent nascut en el segle XIX, arriba fins hui mantingut amb el mateix zel per generació rere generació d’alcalaínos. Els animem a conéixer més sobre aquesta Societat en la seua pàgina web, indicada al peu de la cita.

Aquesta és una brevíssima semblança de cadascun d’aquests articles:

1

Arturo Rufino ens descriu una sèrie de peces arqueològiques depositades fa temps per ell mateix en el Museu Històric Municipal de Borriana. La relació de les seues característiques, datació i circumstàncies de les troballes, així com els moments en què van passar a formar part de l’exposició permanent del Museu, ens va presentant diferents peces fins a acabar amb la més cridanera: una ceràmica ibera pintada d’estil edetano. És una acostament personal a una part dels fons custodiats actualment en el Museu de Borriana.

2

Clara Pérez exposa la gènesi del Museu Comarcal de l’Horta Sud, Josep Ferris March, situat a Torrent. La seua existència és el resultat d’una decidida obstinació conjunta de diverses institucions municipals i privades de l’entorn del l’Horta Sud de València. ixa obstinació inicial, relatada detalladament en l’article, ha donat lloc a un museu amb una seu nova totalment condicionada, que no sols està obert al públic sinó que constitueix també un actiu centre cultural, dinamitzat pels professionals assignats al museu, i que interacciona vivament amb la gent del seu entorn per a promoure l’interés ciutadà pel seu patrimoni i la seua pròpia història.

3

Ferran Valls ens dona una detallada descripció de l’enquistada situació política i social de l’Espanya del segle XIX, amb la pugna entre les diferents forces polítiques per imposar el seu criteri i sense una estructura política nacional prou sòlida que permetra mediar de manera constructiva entre els diferents punts de vista . En aqueix ambient, la Llei d’Ajuntaments de 1840 constitueix un motiu més de disputa que acaba, juntament amb uns altres, conduint a l’alçament general de 1840. Juntament amb la descripció de la situació general en altres punts d’Espanya, el relat dels esdeveniments locals a la Plana acosten aquest succés a la forma en què es va viure en la nostra terra.

4

Juan Fuertes ens descriu l’esvaïment gradual de la Pujá dels Claus, un antic cami carreter entre la Vall i Alfondeguilla, usat ja des d’antic i, en particular , per al transport de garrofa a principis del segle XX. Les successives millores de vies de comunicació que les necessitats socials del segle XX demandaven, van anar arraconant aquest camí fins que ha quedat pràcticament soterrat quasi íntegrament per l’última obra del passeig per als vianants, que ha deixat visible només un esbós d’aquest element històric.

5

Miguel Montesinos i Francisco Royo mostren amb merescut orgull la concessió del «Premi Sant Vicent Ferrer al Valler de l’Any» al seu llibre «150 anys de pintura i pintors a la Vall d’Uixó», per part de la Comissió dels Festes Patronals de Sant Vicent Ferrer. Aquesta obra monumental, editada per l’Associació Arqueològica en 2019, recull minuciosament l’activitat creativa de la Vall d’Uixó en l’àmbit de la pintura durant segle i mig, recuperant, posant en valor i donant a conéixer el treball dels seus pintors. Els seus autors ens relaten el procés que dió lloc a l’edició de la seua obra, les seues pròpies biografies artístiques i les notes que reflecteixen el molt positiu impacte que ha tingut la publicació del seu llibre. El premi va ser notificat en 2021 pel que la seua concessió serà inclosa orgullosament en l’esment d’activitats de l’Associació Arqueològica, dins del pròxim número de la revista Orleyl.

6

Norberto Mesado relata de forma exahustiva els forcejaments turbulents que van culminar en l’afortunada conservació de l’entorn de l’Estany de la Vila de Borriana i de la Torre de la Mar. És un relat molt fresc i personal, en tant que viscut en primera línia, ple d’aqueixos detalls sempre importants perquè són els que van teixint la realitat i van conduint al desenllaç sense saber fins al final com serà aquest. Detalls que amb freqüència són després oblidats, quedant en la memòria només unes grans pinzellades dels esdeveniments o, senzillament, només el resultat últim. Aquest relat registra i documenta molts d’aqueixos detalls perquè no se’ls emporte l’oblit.

7

Estel Bosó presenta la trajectòria personal de Margaríta Ramón Llopis, organista, compositora i directora de cor a Almenara fins entrat el segle XXI. Després d’unes pinzellades de l’entorn familiar i social de la seua infància a Almenara, veiem com l’ensenyament desinteressat d’un rector i un professor de música, tots dos a la mateixa Almenara, la van conduir a acabar brillantment la seua formació musical en el conservatori de València i de Batxiller a Castelló, just abans de la Guerra Civil. Aquest nivell de formació era ja poc habitual per a una dona en l’època prèvia a 1936, però les circumstàncies socials després de la guerra van truncar la imminent projecció de la seua carrera musical anara d’Almenara, per la qual cosa va desenvolupar allí, i des de llavors, la seua passió musical.

8

Vicente Falcó analitza rigorosament la hipòtesi que el notable polític de la república roma, Marco Licinio Craso haguera passat una part de la seua joventut en terres de la Vall. Després d’unes breus però molt completes notes biogràfiques sobre Craso, detalla els antecedents historiogràfics i els arguments que han sustentat aquesta hipòtesi. Però també busca altres alternatives i detalla igualment els seus arguments. El judici crític de Vicente Falcó no es deixa portar per afanys localistes i arriba finalment a la conclusió que probablement aqueix episodi de la vida de Craso es va produir en la zona de Màlaga, aportant-nos la documentació pertinent perquè puguem jutjar per nosaltres mateixos.

La segona part ha estat dedicada a la entrega dels VIII PREMIS DE INICIACIÓ A LA INVESTIGACIÓ a les autores dels 2 treballs guanyadors, Natàlia Trol López i Ester González Marín. Els premis han sigut entregats per Herminio Serra, regidor del Partido Popular i Javier Abad, redactor jefe del periòdic Mediterráneo.

Per últim, Fernando Martinez Beltrán, President de la Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó ha esmentat les activitats dels darrers anys i les perspectives de futur que amb la tornada a la normalitat l’associació retoma amb ganes i plantejant-se un calendari amb moltes activitats.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.