Quan érem jóvens, solíem anar per a les festes del Carrer d’Enmig i de la Sagrada Família a casa del iaio d’un amic de la colla, José Manuel París Salvador, que com sol passar ens invitava a passar les vesprades i nits de bou allí.

La casa no molt gran de planta, esta sítia en el carrer Sant Pascual i era l’última d’ambdós recorreguts taurins i va pertànyer a Alfredo Salvador, pintor de cases com a professió i artístic com a devoció. En el seu interior, enfront de la porta d’entrada tenia un xicotet pati i en la paret frontal lluïa un retaule ceràmic de Sant Vicent Ferrer, sí, el patró de baix en una casa de dalt, paradoxes de la vida i de la idiosincràsia vallera.

El retaule mesura 60 cm x 80 cm, compost per 12 taulellets de 20 cm x 20 cm, i al que li faltava u. En el centre Sant Vicent que està representat segons la iconografia tradicional, vestit amb l’hàbit de l’orde Dominica, amb la tonsura (cercle rasurat en la coroneta), un braç enlaire apuntant amb el seu dit al cel i en l’altre el llibre dels Evangelis. Sobre el seu cap es troba la flama, indicant que estava il·luminat per l’Esperit Sant i un pergamí amb la llegenda «TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM» / «Temed a Dios y dadle Gloria». Als seus peus, i com a atributs, trobem a l’esquerra el bàcul i a la dreta la mitra, representant la seua renúncia a dignitat eclesiàstica (títols o nomenaments de l’església) i seguir un camí de perfecció espiritual allunyat de les vanitats.

La figura de Sant Vicent es troba rodejada de núvols, amb un parell de querubins a cada costat superior i tres davall de la figura, indicant la seua estada o situació celestial.

El retaule s’emmarca amb un marc doble figurat pintat sobre la pròpia base.

L’actual propietari i amic José Manuel, ho va despenjar d’aquella paret i ara ho té en lloc segur, això sí, abans el va fer restaurar i col·locar el taulellet que li faltava, treball que va realitzar l’artista local llicenciada en art i vicepresidenta de l’Associació, Rosario Falcó Segarra.

Per desgràcia no sabem ni l’autor ni la data de realització, jo vull pensar per l’aspecte molt paregut a altres retaules de la localitat, que es va realitzar en la dècada dels anys trenta, al finalitzar la guerra i proprovien d’Onda, localitat on existien grans obradors ceramistes.

FMB