El període visigot, que va ocupar la península des de finals del s. V fins a principis del s.VIII, acatava les decisions d’una única persona que residia a Toledo, convertida per Leovigild en la capital del Regne. Els visigots van haver de fer front a tres realitats: el seu escàs nombre respecte a la població hispanoromana (prop de 100,000, enfront d’una massa autòctona de més de 5 milions) , les seues diferències amb la religió catòlica i la inestabilitat política amb continus conflictes dinàstics, és a dir no van ser temps res fàcils.

Molt escassos són les restes arqueològiques de l’etapa visigoda a Castelló. En la Vall d’Uixó tenim una necròpolis visigoda o tardà-romana les fosses de la qual pertanyen als s. VI i VII, els segles més convulsos de La Hispània visigoda.

Fotos: Trabajo «A proposito de la Vall» del taller de empleo turismo 2015

En esta necròpolis es van trobar 9 tombes amb 66 individus. El verdaderament xocant són les causes de les morts, tots els individus examinats per mitjà d’autòpsia presentaven signes de violència. És a dir les morts van ser traumàtiques destacant les produïdes per armes de guerra, ben punxants (fletxes, pilum, etc) , ben tallants o curt-contundents (espasa, destral, etc) *. Moltes lesions es presenten en els cranis i ocasionades estant l’individu de peu, per la qual cosa tal vegada van patir un atac d’una incursió sorpresa de cavalleria que acabaria en tan fatal desenllaç. Pel que s’ha vist no es va acabar amb tot el clan, alguns cadàvers mostren símptomes d’haver sobreviscut durant un temps a les lesions, és a dir van ser atesos posteriorment, a més els supervivents van amortallar i van soterrar a totes les víctimes segons els seus rituals, abillant-les amb els seus aixovars personals.

Què va ocórrer per a tal masacre?, com apuntem els visigots vivien embolicats en continus conflictes bèl·lics interns, una vendetta entre clans rivals, per una disputa entre territoris, rivalitat política o diferències religioses, va ser tal vegada la causa probable però no es pot demostrar al no tindre documentació.

En l’actualitat L’Ajuntament de la Vall d’Uixó ha realitzat una actuació en esta necròpolis per a posar-la en valor. S’ha netejat i adequat, retirant l’arena i col·locant grava blanca, a més s’ha instal·lat d’un panell informatiu i s’han reconstruït les tombes com estaven en l’època.

* L’armament got, era molt simple però efectiu: llança de connexió d’uns dos metres de longitud amb punta i virolla de ferro, espasa llarga tipus celta de ferro, escut pla amb forma ovalada o rectangular de fusta i com a protecció, elm i cota de malla de ferro. Com a particularitat, els gots, igual que altres pobles germànics, utilitzaven una destral llancívola, la famosa «francisca».

FMB

---

Necrópolis visigoda. Una vendetta prefeudal

El período visigodo, que ocupó la península desde finales del s. V hasta principios del s.VIII, acataba las decisiones de una única persona que residía en Toledo, convertida por Leovigildo en la capital del Reino. Los visigodos tuvieron que hacer frente a tres realidades: su escaso número con respecto a la población hispanorromana (cerca de 100,000, frente a una masa autóctona de más de 5 millones), sus diferencias con la religión católica y la inestabilidad política con continuos conflictos dinásticos, es decir no fueron tiempos nada fáciles.

Muy escasos son los restos arqueológicos de la etapa visigoda en Castellón. En la Vall d’Uixó tenemos una necrópolis visigoda o tardío-romana cuyas fosas pertenecen a los s. VI y VII, los siglos más convulsos de La Hispania visigoda.

En esta necrópolis se encontraron 9 tumbas con 66 individuos. Lo verdaderamente chocante son las causas de las muertes, todos los individuos examinados mediante autopsia presentaban signos de violencia. Es decir las muertes fueron traumáticas destacando las producidas por armas de guerra, bien punzantes (flechas, pilum, etc), bien cortantes o corto-contundentes (espada, hacha, etc)*. Muchas lesiones se presentan en los cráneos y ocasionadas estando el individuo de pie, por lo que tal vez sufrieron un ataque de una incursión sorpresa de caballería que acabaría en tan fatal desenlace. Por lo visto no se acabó con todo el clan, algunos cadáveres muestran síntomas de haber sobrevivido durante un tiempo a las lesiones, es decir fueron atendidos posteriormente, además los supervivientes amortajaron y enterraron a todas las victimas según sus rituales, ataviándolas con sus ajuares personales.

¿Qué ocurrió para tal masacre?, como apuntamos los visigodos vivían envueltos en continuos conflictos bélicos internos, una vendetta entre clanes rivales, por una disputa entre territorios, rivalidad política o diferencias religiosas, fue tal vez la causa probable pero no se puede demostrar al carecer de documentación.

En la actualidad El Ayuntamiento de la Vall d’Uixó ha realizado una actuación en esta necrópolis para ponerla en valor. Se ha limpiado y adecuado, retirando la arena y colocando grava blanca, además se ha instalado de un panel informativo y se han reconstruido las tumbas como estaban en la época.

* El armamento godo, era muy simple pero efectivo: lanza de acometida de unos dos metros de longitud con punta y contera de hierro, espada larga tipo celta de hierro, escudo plano con forma ovalada o rectangular de madera y como protección, yelmo y cota de malla de hierro. Como particularidad, los godos, al igual que otros pueblos germánicos, utilizaban un hacha arrojadiza, la famosa «francisca».

FMB