Sitios de Bando en la Vall d’Uixó

Molt lluny queda allò sentir la veu de «Por orden del señor alcalde se hace saber…». I a continuació el missatge de torn. La veu era la del pregoner, qui cridava als veïns d’una localitat amb algun tipus d’instrument perquè es congregaren en la plaça o llocs de bàndol per a llegir el contingut que havia escrit en un document la màxima autoritat local.

El Bàndol municipal és una disposició o mandat publicat per l’alcalde i és l’eina tradicional per la s’informava, anunciava, prevenia o recordava als conveïns del compliment de les qüestions quotidianes de règim municipal. Els Bàndols, per la seua naturalesa, no són normativa, sinó mitjà d’informació, limitant-se com a molt, a recordar una norma vigent o a exhortar a una determinada conducta ciutadana.
Els bàndols són aprovats per l’alcalde sense subjecció a normes preestablides, sinó seguint els usos i costums de la localitat. No poden imposar obligacions per tractar-se d’un instrument més informatiu que jurídic. En la seua classificació es distingeixen:
– Periòdics. Dictats i publicats en dates preestablides per la llei en tots els Municipis. Per exemple, els que recorden l’empadronament als habitants.
– D’urgència. Dictats per a fer front a situacions extraordinàries i imprevisibles quan aquestes es presenten i en el Municipi en el qual es donen.

La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, en l’article 84, defineix a les Ordenances i als Bàndols com els mitjans que tenen les Entitats Locals per a intervindre l’activitat dels ciutadans. Sent el normal divulgar els bàndols municipals, a part de la seua publicació en butlletins oficials, col·locant impresos en taulers d’anuncis i, com a màxim, si es tracta d’assumptes de major urgència, penjant cartells en bars i comerços de la població, així com la seua difusió via digital en pàgines web i xarxes socials.

CASA_CONSELL

Antiga casa Casa del Consell, plaça dels Xorros

A la Vall d’Uixó, encara tenim senyalitzats alguns llocs de bàndol que conformen una singular ruta, que col·locant-nos en l’època del segle XIX seria pràcticament la volta per l’extraradi de la localitat. El primer començava en la mateixa plaça dels Xorros, on es trobava la casa del Consell, se seguiria per l’esquerra realitzant les parades oportunes en els llocs indicats, encara que és de suposar que algunes de les senyalitzacions s’han perdut. La situació de les senyalitzacions amb un taulellet de ceràmica blanc i lletres negres són:
1. Plaça dels Xorros, front casa del Consell
2. Plaça Sant Roc, cantonada amb la mateixa plaça i carrer la Lluna
3. Carrer Asumpció cantonada amb carrer Trinidad
4. Carrer Asumpció cantonada amb carrer Espadán
5. Carrer Trinidad cantonada amb carrer del Carmen
6. Carrer Calvari cantonada amb Blasco Ibáñez
7. Carrer Guzmán el Bo cantonada amb carrer Calvari
8. Carrer Sant Josép cantonada amb carrer Estrella
9. Plaza Sant Josép cantonada amb carrer Fátima
10. Carrer Montebello cantonada amb carrer Bailén
11. Carrer Rosari amb travesia carrer Pelayo
12. Carrer Cova Santa cantonada amb carrer Paraiso
13. Carrer Cova Santa front carrer Avemaría

mapa-sitios
Pla actual en la situació dels taulells.

Cal destacar que, en el pla de 1891, la localització núm.6 no està, ja que el carrer ni existeix, cal recordar que este taulellet esta en les “cases de regions”, dites així perquè es van construir per l’empresa Regions Devastades en 1943 per a jornalers, 11 en total, en la resconstrucció duta a terme després de la Guerra Civil. La núm. 7 està en el límit dret del carrer Guzmán, que tal vegada estaria situat en alguna/s casa/s aïllada/s.

plano-vall-llarga-1891W
Pla de 1891 amb la situació dels llocs.

La figura del pregoner es remunta a la civilització romana, en la qual existien els “praecones” romans, i en principi la comunicació era directament amb els ciutadans, posteriorment i a mesura que evolucionen els mitjans de comunicació (ràdio, televisió o internet) la figura es transforma i passa a denominar-se agutzil, sent l’intermediari oficial per a comunicar les resolucions o acords municipals als ciutadans. La gent de la Vall recorda  al pregoner anomenat de manera carinyosa com, el tío Moreno,  pare dels Mangriñans, els que tenien una fonda al principi de la Avda. Jaume I.

FMB.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s