En la Vall d’Uixó el regadiu a manta és ancestral, ja des de període romà i tal vegada des dels ibers s’utilizaba. Posteriorment l’horta pertanyent a les alqueries musulmanes tambe es regava per este mètode. A finals del segle XIX es comença a plantar tarongers, en els marges del riu Belcaire “les vorellaes”, però no va passar de l’anecdòtic i pioner. És durant el segle XX i passada la Guerra Civil quan es produïx la gran transformació del cultiu de secà al de regadiu.

Va ser la tecnologia de les autobombes elèctriques la que va permetre eixa transformació, ja que permetia extraure l’aigua subterrània fins a la superfície dels pous de reg. Els pous també anomenats motors d’aigua tenen una planta rectangular d’una única altura, amb la torre elèctrica, que captava l’electricitat, formant part del cos principal. En alguns la coberta de la torre esta adornada amb algun tipus de rematada, en unes altres no, però el que evidencia l’ús agrícola de l’edifici és la seua senzillesa constructiva i l’absència de decoració, tan sols en alguns trobem un retaule ceràmic i en la majoria el nom del pou realitzat en taulells.

En el nostre terme municipal tenim un gran aqüífer anomenat La Rambleta, per trobar-se en la partida del mateix nom. Aquest aqüífer està constituït per un conjunt de sediments pliocuaternaris, compostos per paquets irregulars de graves, arenes i conglomerats, distribuïts en una formació eminentment argilenca – llimosa, descansant tot el conjunt bé sobre materials mesozoics, o sobre depòsits terciaris de molt baixa permeabilitat. Allí trobem una gran concentració de pous o motors d’aigua, alguns al costat d’uns altres, la qual cosa ha produït una sobre explotació de dit aqüífer.

Alguns d’aquests pous estaven suportats per societats de reg, aixi abans de la guerra civil topetem els seguents pous, El Porvenir a la Rambleta, La Punta, La Travessa, Traslladació (en el Pontet), La Torrasa, El Pilar a la Rambleta, La Pau en la Rambleta, Sant Vicent i Villalba en el Litre. Caldria dir que fora de l’horta de la Vall, La Rambleta i les altres partides on hi ha un motor d’aigua, son les primeres en vore la transformació del camp a regadiu i que van realitzar plantacions de tarongers.

Tambe hi han pous que van ser construïts per l’Ajuntament entre finals dels 70 i principis dels 80, amb l’objetiu de suministrat aigua potable a la població, cal recordar que en aquesta època la nació patia una greu sequera, aixi els pous 8, 9 , 10 i 13 son uns d’ells, tots en la Rambleta i dins d’una millora duta  a terme per la Corporació amb motiu que no faltara aigua.  En 1981 l’Ajuntament va cedir la prestació del servei de regs a finques particulars a la Cooperativa de Riegos Vall de Uxó, S. Coop Ltda, dels pous 1, 2, 3, 4, 5 i 7, esdeveniment calificat d’historic per a la població i que va estimular la transformació de terres de secà a regadiu.

La transformació a regadiu sembla imparable, i aixi en 1995, en la Vall hi han 54 pous, enfront dels 8 que havien en 1936. com déiem anteriorment aquests pous estaven construïts i regentats per societats de reg, com la Cooperativa de Regs de Vall d’Uxó, Cooperativa de Regs La Punta, la societat de Regs La Primitiva, entre unes altres. Hui en dia totes formen la Comunitat General de Regants de la Vall d’Uixó.

Hui en dia alguns d’ixos motors estan en desus, al igual que la majoria de les infraestructures de reg a manta, en favor del reg a degoteig.

FMB

Per a saber mes:

• Evolució de la salinitat i possibilitats de regeneració de laqüifer de la Rambleta de Vicent Almela i Orenga, Aigualit nº3 (1997)
• L’evolició dels cultius al terme de la Vall d’Uixó de Joaquim Aparici Vilar, Aigualit nº 2 (1995)
• https://associacioarqueologicalavall.org/2018/08/27/el-primer-embassament-subterrani-esta-en-la-vall/