Una platja fòssil, també coneguda com paleoplaya o platja alçada, és una platja oceànica o lacustre antiga què es troba preservada a causa d’un canvi en el nivell del mar o a causa d’un canvi en l’elevació de terreny. Normalment es van formar en els últims cinc milions d’anys (Pliocé) quan el nivell del mar era molt més alt que ara, i el paisatge de la zona era bastant diferent a l’actual.

A diferència dels fòssils pròpiament dits, les platges fòssils no estan compostes necessàriament de restes orgàniques, encara que solen contindre’ls. Sovint es presenten com una capa o terrassa de sediments, amb característiques i fòssils típics de les platges, per damunt de la línia de costa actual.

En la carretera CV-230, en la corba de divisió de termes municipals entre la Vall d’Uixó i Alfondeguilla, tenim una superfície amb les característiques arrissades paral·leles o ripple marks, creada sobre estrats d’argiles i areniscas fossilitzades que, milions d’anys arrere, el moviment de l’aigua i el vent va deixar en els sediments de zones d’aigües poc profundes o d’antigues platges, tot fossilitzat i en posició vertical a causa dels moviments tectònics durant el Quaternari.

Segurament alguna vegada han mirat el fons marí en una platja propera, quan les aigües estan cristal·lines, i hauràs observat aquestes ondulacions efímeres i canviants. Imaginem la retirada d’aqueix mar que, segons els experts es deia de Tetis, que va formar primer i després va assecar el que ara és el Mediterrani, durant el pas de milions d’anys.

FMB